Edifici

Edifici

Construcció de tendència classicista. 1662.

L’arquitectura de l`edifici s'engloba en la tendència classicista del segle XIX, també anomenat "Revival clàssic" i ocupa el solar de l'antic edifici de la Casa de les Comèdies, inaugurat el 1662 i derruït el 1854.

Aquesta Casa de les Comèdies presentava una planta bàsicament rectangular, de tres pisos i quatre ordres de llotges, amb sala i escenari. Tenia vestibul, un cafè, corredors, escales d’accès als diversos nivells i alguns magatzems. Seguia el model dels corralls, tot allunyant-se, doncs, de la forma corba adoptada en gran part d’Europa. El 1788, a la façana, s’hi va fer un pòrtic, arquejat i avançat, sobre el qual descansava una terrassa.

El nou teatre es va construir entre 1854 i 1857, sota la direcció d'Antoni Sureda i Vilallonga.  Durant les obres, les representacions es traslladen al Cercle Mallorqui. El 1857 arriba a Mallorca l’escenògraf francés Felix Cagé (1820-1869) per ornar el teatre que s’inaugurà el 19 de novembre.

Set mesos després de la inauguració, la nit  de l'11 de juny de 1858, un incendi va destruir l'edifici, tot quedant-ne en peu només la façana i part del vestíbul. La restauració va començar immediatament, amb els mateixos autors i criteris, reinaugurant-se  en setembre 1860 amb motiu de la visita de la Reina Isabel II a Mallorca. A partir de la Revolució de 1868 el recinte serà conegut definitivament com a Teatre Principal.

Ampliació de l'edifici. 1854.

La nova construcció amplia la superfície amb l’adquisició d’una propietat veïna el 1854, en el costat de l’escenari.

L'estructura resultant va respondre al model usual d'aquests edificis de l'època: planta semicircular i dos pisos. La façana, per la seva banda, s'articulava en tres cossos. El central té major importància pel tractament decoratiu. Consta de tres pisos rematats per un frontó triangular a l'estil dels temples de l'antiguitat clàssica, decorat amb relleus de temàtica mitològica, les set muses, obra de Ricard Anckermann. El pis inferior té tres portals amb arc de mig punt. El primer pis té una filada de vuit columnes jòniques i el segon de columnes corínties.

Destaca de l'interior la decoració pictòrica del sostre, obra de Felix Cagé, en el qual es representa al déu Helis, sobre una cuadriga de cavalls blancs, envoltat de representacions alegóricas del teatre, la música i la dansa.

La planta de la Sala té una forma propera a la ferradura. L’escenari és de proporcions quadrangulars i el sostre de la sala es va fer lleugerament corbat per qüestions d’acústica. Apareixen quatre ordres de llotges, incloses les de platea, que envolten el pati de butaques i acullen decoracions en relleu. Per la seva part, el pati de butaques forma pendent cap a l’escenari en favor de la visualitat i també de l’acústica.

Darreres reformes. 2007

La darrera actuació en el Teatre Principal es va començar l`any 2002 i fou encomanat a l`arquitecte Felipe Delgado Laguna. El projecte, que va concloure l’any 2007, s’ha assentat en la idea d’adequar el recinte a les actuals necessitats dotant-li dels darrers avanços tecnològics.

L’ampliació pertinent s’ha tradüit en un cos metàl·lic exterior, totalment neutre i a l’interior l’escenari s’ha ampliat de 14 a 23 metres d'alçada. La sala, restaurada, conserva l’alè del passat, encara que els dos darrers pisos s’han reduït.