COOKIE_INFO_HEADER

COOKIE_INFO_OK COOKIE_INFO_OK

2 de març de 2018

Le nozze di Figaro, de Mozart, obre la 32 Temporada d’Òpera del Teatre Principal

Una producció de la Maestranza de Servilla que compta amb escenografia d’Ezio Frigerio i vestuari de Franca Squarciapino


El Teatre Principal de Palma obrirà el proper dimecres 7 de març, a les 20 hores, la 32 Temporada d’Òpera i Ballet amb Le nozze di Figaro, de Wolfgang Amadeus Mozart, una òpera que encara no havia estat mai representada dins del cicle líric de la històrica sala.

Le nozze di Figaro, a mes del dia 7, també es representarà el divendres 9 (20 hores) i el diumenge 11 de març (18 hores) arriba a Palma en una producció del Teatro de la Maestranza de Sevilla.
Aquesta òpera compta amb la direcció musical de Yi-Chen Li, una joveníssima directora d’orquestra taiwanesa, i el veterà José Luis Castro signa la direcció escènica. Es dona la circumstància que és la primera vegada que una dona dirigeix l’orquestra dins de la Temporada d’Òpera del Teatre Principal.

L’elenc solista és encapçalat per cantants de la talla de Christian Senn (Conte), María José Moreno (Contessa), Ruth Iniesta (Susanna), Simón Orfila (Fígaro), Cherubino (Clara Mouriz), José Manuel Zapata (Don Basilio), Jorge Franco (Don Curzio) i Carlos Chausson (Don Bartolo), que es completa amb tres veus locals com les de Maia Planas (Marcellina), Maria del Mar Vives (Barbarina) i Pablo López (Antonio), un repartiment nacional a excepció del xilè Christian Senn.

Obra mestra mozartiana

Carlos Forteza, director del Teatre Principal, s’ha referit a Le nozze di Figaro com “la primer obra mestra mozartiana” i “una de les més contestatàries amb un contingut revolucionari més o manco evident”.
Forteza ha destacat també la complexitat d’aquesta òpera amb 11 solistes, 13 intèrprets de figuració, un ballet de 9 ballarins, a més de 30 cantaires Cor del Teatre Principal i 40 musics de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, el que sumat a modistes, maquilladors i demés personal tècnic fa que participin en aquesta obra prop de 150 professionals. Tot plegat fa d’aquest títol un dels més difícils de posar en escena, “entenc que els meus antecessors no es decidissin a programar-la”, ha bromejat l’actual director del Teatre Principal.


El director del Teatre Principal ha posat esment en referir-se a l’escenografia d’Ezio Frigerio,  i el vestuari de Franca Squarciapino, figurinista de talla mundial que el 1990 va rebre un Oscar al millor vestuari per la pel·lícula Cyrano de Bergerac, una parella que també s’encarregarà dels vestuaris i decorats de Norma, el proper mes de juny.


Yi-Chen Li ha elogiat aquesta peça de Mozart, de la qual ha destacat la seva “complexitat constructiva” i en la que “podem trobar totes les etapes que es poden donar en l’amor. D’aquesta manera, tothom se sent identificat en un d’aquests tipus d’amor”, el que en opinió de la jove directora és una de les claus de l’enorme èxit d’aquest títol.


Per part seva, José Luis Castro ha començat la seva intervenció recordant al director Jesús López Cobos, finat avui divendres, i que “va ser el primer que va dirigir aquesta producció”.
Sobre Le nozze di Figaro, Castro assegura que “no vull fer demagògia i dir que ens trobam davant d’una obra molt feminista, que deixa als homes en molt mal lloc”. Així i tot, ha recordat que aquest títol tracta sobre el dret feudal dels nobles d’allitar-se amb les serventes la nit de noces, uns fets que ens poden recordar al que succeeix a Hollywood  a l’època actual”.


Sobre la present posada en escena, ha defensat “una Nozze di Figaro molt vertadera, però sense caure en l’historicisme, i per això he volgut captar l’esperit de Sevilla”, una ciutat que amb freqüència surt distorsionada als 100 títols d’òpera que existeixen sobre aquesta ciutat andalusa.


El baríton menorquí Simón Orfila, que el passat dimecres rebé el Premi Ramon Llull de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, recordà que Le nozze di Figaro és l’obra que “més vegades ha representat, i sempre he tengut com a referent a Carlos Chausson, a qui tenc ara de company i que interpreta el paper del meu pare, el que és tot un honor per mi”.


Paral·lelament, demà dissabte 3 de març, a les 19 hores, es projectarà a la Sala Petita Don Giovanni, una producció del Teatro Real de Madrid signada per Lluís Pasqual de 2005, en el que vol ser un homenatge a  Frigerio i Squarciapino, pels seus 50 anys de col·laboració.


Veure fitxa de l'espectacle

Notícies