La mala dicció

Jordi Oriol / Xavier Albertí

  • 00-web-la-mala-diccio.jpeg

Temporada

2023/2024

sábado 30 Marzo

20:00 horas

Duración

70 minutos

Idioma

Catalan

Precio

De 8 a 25 euros

Edad recomendada

A partir de 16 años

Aprovecha nuestros Descuentos y Abonos

La mala dicció completa la “Trilogia del Lament”, con la que Jordi Oriol reinterpreta tres tragedias shakespearianas poniendo la propia palabra en el centro de la acción para poder reflexionar sobre las paradojas que la lengua crea en los seres humanos. Si La caiguda d'Amlet (o La Caiguda de l’ac) (2007) pervertía “Hamlet” con un solo personaje, y L’empestat (2015) pervertía “La Tormenta” con dos personajes, esta última creación se inspira con “Macbeth”, poniendo en escena tres personajes que trasladan, a día de hoy, no tanto el tema de la ambición para poseer el poder, sino en como actuamos poseídos por este.

En la primera escena de Macbeth de Shakespeare aparecen tres personajes que sueltan conjuros y maldiciones. Son tres brujas que anuncian los malos augurios del hado, que hará inclinar el drama hacia la tragedia. En Macbeth le dicen que pronto será rey, y el deseo de ser, y el miedo que no se cumpla el destino, lo hace cometer una serie de crímenes que alimentarán todavía más su miedo, el arrepentimiento y la consecuente reacción autodestructiva.

Hoy, nos encontramos bajo los efectos de un hechizo que nos hace vivir cegados por el capital –istmo actual entre el arriba y el bajo, y entre el bien y el mal–. Y, por gracia geográfica y la evidente polaridad, nos ha tocado tener el poder y la ilusión de libertad. Y con estas hemos jugado: dominados por el poder y eternamente insatisfechos, tanto, que hemos abusado de nuestra autoridad, y nuestros crímenes innumerables han llevado el mundo al límite del colapso.

Conscientes, ahora, vivimos tiempos de remordimientos, y por la noche sentimos malos sonidos que nos arrancan el sueño. Una vez destruida el mundo natural, solo nos queda este mundo abarrotado del lenguaje. Nos ha caído una maldición por haber llevado la mano a la adicción.

Una producción de Indi Gest, Grec 2021 Festival de Barcelona y Teatre Lliure. Con el soporte de L’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC).


* Espectáculo con un 10% de descuento por el Día Mundial del Teatro (27 de marzo). Aplicable solo en taquilla, acumulable a otras promociones


Texto
Jordi Oriol

Intérpretes
Paula Malia, Jordi Oriol, Carles Pedragosa

Dirección
Xavier Albertí

Espacio y vestuario
Sílvia Delagneau

Iluminación
Àlex Aviñoa

Sonido
Pau Matas

Arreglos musicales
Carles Pedragosa

Ayudante de dirección
Roger Vila

Asesoramiento caracteritzación
Rut Fulgado

Confección vestuario
Inés, Trini y Antonia

Confección sombreros
Nina Pawlowsky

Construcción espacio
Jorba-Miró, estudio-taller escenográfico Theatrend

Especialista instrumentos Baschet
Dr. Martí Ruiz y Carulla

Imagen cartel
Riki Blanco

Fotografía
Sílvia Poch

Producción ejecutiva
Helena Font

Ayudante producción
Gina Aspa

Agradecimientos
Andreu Ubach y Tania Ubach. Equipo técnico y de gestión del Teatre Lliure y del Festival Grec

#lamaladiccio Instagram@indi.gest @jo.oriol @paulamalia @carlespedragosatorres @alberti.xavier @helenafont @delcordero @alexavinoa @pau_matass @rogervilab @tallerbaschet Facebook@indi.gest.5 Twitter@gestindi @xalbertig @paula_malia_ @helenafont #ViualPrincipal Instagramteatreprincipal Facebook@Teatreprincipaldepalma Twitter@teatreprincipal

Compartir:
La prensa dice

"La ploma inspiradíssima de Jordi Oriol, i no menys la seva veu i precisa dicció, han construït un artifici literari curull d’imaginació amb ressons del mateix Shakespeare, amb jocs sintàctics d’arrels brossianes i rodolins de pixapins on es donen la mà l’humor i puntades de reflexió."

SANTI FONDEVILA. ARA BALEARS


"Vagin a veure La mala dicció, per favor. Aquell teló de lluentons i aquells mots els recordaran tota la vida. Paraula de cítric."

ORIOL PUIG. NÚVOL


"Són un trio estàtic ben curiós que pràcticament no es mouen tot i que transmeten els dobles sentits amb una dicció ben clara (trencant el perill del títol; sovint elpúblic critica les darreres fornades d'actors de cine i de tele que no saben projectar la veu a l'escena) i una intenció actoral sublim. Viuen en la nit del cel estrellat i rimen pensaments i contradiccions existencialistes divertides amb les notes i uns instruments que podrien haver sortit del més enllà."

JORDI BORDES. RECOMANA