Wasted

Vida que va marxar. Edu, Carlota i Dani han quedat. Avui fa deu anys que Toni, el seu millor amic, va morir. I entre cerveses, tabac i porros sorgeixen els records. Com era Toni? Què volia ser? Ja gairebé ni el recorden. I ells? Què volien fer quan tenien 15 anys? Odien la merda en què s’han convertit, el treball, el pis, el cotxe-gos-piscina. I arribar a casa esgotats i sense ganes de fer res. Veure’s poc amb els amics. Poquíssim. I trobar a faltar tot allò que van ser. Moltíssim. Però Toni voldria que es retrobessin, s’abracessin i s’expliquessin secrets. I la nit estarà de plena promeses de canviar les coses, de fugir lluny i d’estar més a prop, i de ser més feliços. Una nit eterna i massa curta.

Agraïments: Núria Casado, Esther Campabadal, Margarida Troguet, Ponent Roots, Oriol Farré, Aula Municipal de Teatre de Lleida, Oriol Puig, Alba Estrada, Maria Salarich.