Precedent de l’intercanvi de parelles. Estam davant d’una altra òpera mestra de Mozart, encara que en origen va ser poc valorada. Così fan tutte tanca la trilogia de títols signats pel geni de Salzburg en aliança amb Lorenzo da Ponte després de Le nozze di Figaro i Don Giovanni. La trama segueix un patró gairebé simètric: el filòsof Don Alfonso s’aposta amb Ferrando i Guglielmo que les seves núvies els acabaran traint. Tots dos oficials, disfressats, intenten festejar cadascun l’estimada de l’altre per comprovar-ho. L’intercanvi de parelles prospera, la qual cosa confirmaria la volubilitat femenina. Però cal tenir en compte que els homes han actuat com a ‘agents provocadors’. El debat ’de gènere’ segueix, doncs, obert. Mario Martone, en una versió que li va encarregar Claudio Abbado, realça amb la seva posada en escena l'incommensurable talent compositiu de Mozart. Sobre aquest, sí que no hi ha debat.
Una producció del Teatro di San Carlo de Nàpols.
Director musical
Domenico Longo
Director d'escena
Mario Martone
Assistent d'escena
Raffaele Di Florio
Escenògraf
Sergio Tramonti
Figurinista
Vera Marzot
Disseny de llums
Pasquale Mari
Assistent d’escena i coreògraf
Sandra Mueller
Repartiment
Fiordiligi Carmen Romeu, Dorabella Carol García, Guglielmo Joan Martín Royo, Ferrando Giorgio Misseri, Despina Susana Cordón, Don Alfonso Simó Orfila
Orquestra Simfònica de les Illes Balears
Cor del Teatre Principal de Palma. Director Pere Víctor Rado. Edició musical Così fan tutte ossia La scuola degli amanti, de W. A. Mozart, L. Da Ponte Bärenreiter (Kassel) Editors i propietaris