Galvànic igual a hipnòtic. Pot conviure la tècnica més depurada amb el salvatgisme més descarnat? Israel Galván, Premi Nacional de Dansa 2005, fa més de vint anys que contesta aquesta pregunta. El seu ball va unit no només al coneixement i a la pràctica d’un art d’arrel, sinó també a les seves investigacions (i a algunes envestides a l’ortodòxia) que han redimensionat l’espai del ball flamenc a un altre nivell. El seu art ha dinamitat tots els clixés i capgirat els escenaris i les platees dels festivals i teatres més exigents del món. Israel és l’ambaixador indiscutible de la dansa espanyola viva.
Fla.co.men no és un espectacle de flamenc en voga. Aquí podem gaudir de l’art d’Israel Galván en estat pur, i omple l’escena amb el seu esperit d’avantguarda. És un homenatge al so despullat amb l’expressivitat extrema del creador. El cos muta en un instrument més. Lúcid, apassionant i sintètic. Plagat no només de percussions, també de vent, metalls i corda (6 músics en escena). El cos parla. Crida. Gemega. Tots sabem que Israel Galván és una màquina i aquí sona en tota la seva puresa.
Una producció de A Negro Producciones
Coproducció de Théâtre de la Ville de Paris i Théâtre de Nîmes – scène conventionée pour la danse contemporaine
Direcció i coreografia
Israel Galván
Interpretació
Israel Galván
Músics
David Lagos, Tomás de Perrate, Eloísa Canton, Caracafé i Proyecto Lorca: Juan Jiménez Alba, Antonio Moreno
Direcció artística i coreografia de Sevillanas
Pedro G. Romero
Direcció d’escena i coreografia d’Alegrías
Patricia Caballero
Il·luminació
Rubén Camacho
Vestuari
Concha Rodríguez
Direcció tècnica
Pablo Pujol
Regidoria
Balbi Parra
So
Pedro León