En els cims del bel canto
Norma no només és una obra mestra, sinó que és també una de les grans peces del bel canto. Cap dels personatges de Bellini no té la força dramàtica de Norma, elevada a l’eternitat del gènere líric per àries com Casta Diva, la seva pregària a la lluna. Una figura femenina subjecta a contradiccions salvatges que aglutina facetes molt diferents: sacerdotessa, amant, mare i rival venjativa per culpa de l’amor no correspost del procònsol romà Pollione. El compositor italià, basat en el llibret de Felice Romani, combina la tragèdia grega, el culte celta a la natura i els remordiments de la Lady Macbeth shakespeariana. Lorenzo Amato fa esclatar aquest collage de referències amb unes projeccions espectaculars, un realisme descarnat i una escenografia colossal. Els còmplices de la seva direcció artística per al Teatro San Carlo de Nàpols són, de nou, els històrics Ezio Frigerio (escenografia) i Franca Squarciapino (vestuari), protagonistes a la nostra temporada lírica, on firmen també Les noces de Fígaro. A l’orquestra, dirigeix Andrés Salado.
Darrera representació al Teatre Principal de Palma 30 maig de 2008.
Producció del Teatro di San Carlo de Nàpols
Director musical
Andrés Salado
Director d'escena
Lorenzo Amato
Escenògraf
Ezio Frigerio
Figurinista
Franca Squarciapino
Disseny de llums
Vincenzo Raponi
Audiovisuals
Sergio Metalli
Repartiment
Norma: Yolanda Auyanet, Pollione: Sergio Escobar, Adalgisa: Ketevan Kemoklidze, Oroveso: Wojtek Gierlach, Clotilde: Inma Hidalgo, Flavio: Antoni Lliteres, Fills de Norma i Pollione: membres del Cor Petitons TP de Palma
Orquestra
Orquestra Simfònica de les Illes Balears
Cor del Teatre Principal
Director: Pere Víctor Rado
Edició
Norma, de V. Bellini, F. Romani Casa Ricordi S.r.l di Milano Editors i propietaris