1854
En aquest any comencen les obres del nou teatre, que dirigeix l'arquitecte mallorquí Antoni Sureda i Vilallonga. Durant les obres, les representacions es traslladen al Círculo Mallorquín. La decoració interior és obra de l'escenògraf francès Fèlix Cagé, que també decora el Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
S'inaugura el 19 de novembre de 1857 amb el nom de Teatro de la Princesa i la inauguració va comptar amb l'assistència de la Reina Isabel II i de la Princesa d'Astúries.
La nova construcció va ampliar la superfície amb l'adquisició d'una propietat veïna en el 1854, al costat de l'escenari. L'estructura resultant va respondre al model usual d'aquests edificis de l'època: planta semicircular i dos pisos. La façana, per la seva banda, s'articulava en tres cossos. El central té major importància pel tractament decoratiu. Consta de tres pisos rematats per un frontó triangular a l'estil dels temples de l'antiguitat clàssica, decorat amb relleus de temàtica mitològica, les set muses, obra de Ricard Anckermann. El pis inferior té tres portals amb arc de mig punt. El primer pis té una filada de vuit columnes jòniques i el segon de columnes corínties. Destaca de l'interior la decoració pictòrica del sostre, obra de Felix Cagé, en el qual es representa al déu Helis, sobre una quadriga de cavalls blancs, envoltat de representacions al·legòriques del teatre, la música i la dansa. La planta de Sala té una forma propera a la ferradura.
L'escenari és de proporcions quadrangulars i el sostre de la sala es va fer lleugerament corbat per qüestions d'acústica. Apareixen quatre altures de llotges, incloses les de platea, que envolten el pati de butaques i acullen En aquest any comencen les obres del nou teatre, que dirigeix l'arquitecte mallorquí Antoni Sureda i Vilallonga. Durant les obres, les representacions es traslladen al Círculo Mallorquín. La decoració interior és obra de l'escenògraf francès Fèlix Cagé, que també decora el Gran Teatre del Liceu de Barcelona. S'inaugura el 19 de novembre de 1857 amb el nom de Teatro de la Princesa i la inauguració va comptar amb l'assistència de la Reina Isabel II i de la Princesa d'Astúries. La nova construcció va ampliar la superfície amb l'adquisició d'una propietat veïna en el 1854, al costat de l'escenari. L'estructura resultant va respondre al model usual d'aquests edificis de l'època: planta semicircular i dos pisos. La façana, per la seva banda, s'articulava en tres cossos. El central té major importància pel tractament decoratiu. Consta de tres pisos rematats per un frontó triangular a l'estil dels temples de l'antiguitat clàssica, decorat amb relleus de temàtica mitològica, les set muses, obra de Ricard Anckermann. El pis inferior té tres portals amb arc de mig punt. El primer pis té una filada de vuit columnes jòniques i el segon de columnes corínties. Destaca de l'interior la decoració pictòrica del sostre, obra de Felix Cagé, en el qual es representa al déu Helis, sobre una quadriga de cavalls blancs, envoltat de representacions al·legòriques del teatre, la música i la dansa. La planta de Sala té una forma propera a la ferradura.
L'escenari és de proporcions quadrangulars i el sostre de la sala es va fer lleugerament corbat per qüestions d'acústica. Apareixen quatre altures de llotges, incloses les de platea, que envolten el pati de butaques i acullen decoracions en relleu. Per la seva banda, el pati de butaques forma pendent cap a l'escenari en favor de la visualitat i també de l'acústica.
