El castigo sin venganza

Després de la seva aclamada versió de El perro del hortelano, la Compañía Nacional de Teatro Clásico pren, un cop més, l'escenari del Principal. La seva directora, Helena Pimenta, torna a submergir-se en aquesta festa de la paraula i l'enginy que és Lope de Vega, en aquesta ocasió amb la crepuscular tragèdia d'honor El castigo sin venganza. Una profunda reflexió sobre el poder, la justícia, la responsabilitat, l'amor i el desig, ambientada en el context polític de les ciutats-estat enfrontades en la convulsa Itàlia de finals del “quattrocento”. El dramaturg dibuixa aquí un drama d'honor conjugal on els personatges, atrapats en la tela d'aranya d'un palau de murmuris, miralls i secrets, s'enfronten a la seva consciència amb una intensitat desconeguda. La bellesa dels versos s'alia amb l'aspror brutal dels conflictes i amb un delicat ritme gairebé cinematogràfic on les escenes s'entrellacen i sobreposen. Desoladora, bella, magistral, aquest cant de cigne de Lope manté avui la implacable vigència de l'art de la tragèdia: un lúcid viatge a les ombres de nosaltres mateixos.