Macbeth

Macbeth o els pous de l’ambició humana. Verdi sentia una espècie d’atracció obsessiva per Shakespeare. La primera vegada que tastà la seva dramatúrgia va ser el 1847, durant els “stajanovistes” anys de galeres. El compositor es va sortir dels dogmes i estructures ortodoxes de l’òpera de l’època. No volia que aquestes convencions suavitzessin la dimensió tràgica de l’obra original, una de les radiografies més fosques i esquinçadores de l’ambició en la història de la literatura. Elena Barbalich, directora d’aquest muntatge estrenat en el Sâo Carlos de Lisboa, es manté a l’alçada de la complexitat psíquica dels personatges “shakesperians”. La seva visió no és nítida, no hi ha bons ni dolents. Els matisos entre tots dos pols són infinits i entre ells se situa la voluble feblesa de l’ànima humana. Com la de Lady Macbeth, instigadora del sanguinari ascens del seu marit al tron.

Una producció del Teatro Nacional Sâo Carlos de Lisboa.