El cos més bonic que s'haurà trobat mai en aquest lloc

Pere Arquillué protagonitza aquest monòleg a set veus sobre un petit poble, els seus habitants i els seus secrets. 

El cos d’un jove de disset anys apareix mort, vestit únicament amb un banyador vermell i unes vambes d’esport al mig d’un camp de farratge. La troballa d’aquest cadàver inicia aquest text per a un únic intèrpret, on a través de diverses veus -com si es tractés d’un ritual d’exorcisme- ens endinsarem en aquest fet i en el bellíssim paisatge rural d’un petit poble on, aparentment, mai passa res. Coneixerem alguns dels seus habitants, els secrets que s’hi amaguen i, sobretot, la figura del seu pare, en Ramis, que va morir fa una dècada i esdevé una peça crucial en aquest Rashomon.

El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc va rebre el passat 2020 el XLV Premi Born. Josep Maria Miró es converteix en el primer autor que obté en tres ocasions el prestigiós guardó creat el 1970. El 2009 va rebre’l per La dona que perdia tots els avions i el 2011 per El principi d’Arquimedes. L’obra forma part del Tríptic de l’epifania integrat per tres textos per un únic intèrpret.

Premi de la Crítica a millor text (Josep Maria Miró). Premi de la Crítica a millor actor principal (Pere Arquillué)