Joch de Ministrils

El Consell de Mallorca i el Teatre Principal de Palma presenta la recuperació completa de l'agrupació de música protocol·lària de Mallorca.

El Joch de Ministrils és una formació musical hereva d’una tradició europea secular. Des d’antic, la música ha estat al servei de les institucions i ha estat present en bona part dels esdeveniments festius i solemnes de la nostra societat. Cada període ha comptat amb diferents tipus d’agrupació, variant-ne tant el nombre com els tipus d’instrument utilitzats depenent del context i de les possibilitats econòmiques.

Amb l’arribada del Rei En Jaume a Mallorca, també arriba aquesta tradició musical. En el context medieval, els joglars –també anomenats ministrils– amenitzaven els banquets i altres entreteniments de la cort, i a més, donaven solemnitat als diferents actes oficials civils, militars i religiosos, com ara cerimònies, processons, recepcions oficials, misses solemnes, entre d’altres. Durant l’edat moderna, el desenvolupament de la infraestructura de l’autoritat civil i eclesiàstica afavoreix l’aparició d’agrupacions estables de músics, en forma de cobles de ministrils o capelles de música, que va acompanyada d’una progressiva professionalització.

En aquest nou context trobam l’època daurada dels ministrils, entre els segles XVI i XVII, coincidint amb l’apogeu de les corts absolutistes i sota el paraigua de la contrareforma. Els ministrils intervenen en els principals actes promoguts pel capítol de la Seu i el Gran i General Consell, com a acompanyament públic dels magnífics jurats, és a dir, dels governants de la Ciutat de l’Illa de Mallorca.

L’auge de nous corrents estètics a principis del segle XVIII, marcats principalment per la influència de la música italiana, inicia la decadència de la formació. En el transcurs dels anys, la figura de la formació va perdent importància, en gran part per la nova moda de la creació de bandes de música. D’aquesta manera l’any 1882 els Ministrils quedaren oficialment extingits.

Hi va haver diferents intents de recuperació, però finalment el 1889 va ser l’any de la seva dissolució definitiva. Quaranta anys més tard, l’any 1929, amb motiu del 700è aniversari de la Conquesta de Mallorca, es va intentar una nova recuperació, que a causa de la situació política del moment no va tenir èxit. L’any 1994, l’Ajuntament de Palma ho va tornar a provar, en un intent de rescatar antigues tradicions, utilitzant instruments contemporanis que no va arribar a quallar.

No serà fins a l’any 2001 quan el Consell Insular de Mallorca acorda la recuperació i creació del Joch de Ministrils. Una recuperació liderada per Josep Rotger amb una tasca de documentació i investigació històrica de Francesc Vallcaneras, la supervisió musical del musicòleg Xavier Carbonell i amb un disseny de vestuari a càrrec de Tolo Crespí.

D’aquesta manera la institució torna al servei del govern de l’illa de Mallorca d’una amb un criteri informat. Malauradament aquesta recuperació només va durar fins a l’any 2012. A l'any 2024, el Consell de Mallorca juntament amb el Teatre Principal de Palma volgueren fer un nou intent de tornar a dur a l’esplendor el Joch de Ministrils, seguint la tasca i el relleu en la feina feta, i amb una visió d’agrupació estable de protocol·lària i música antiga per a difondre el nostre patrimoni musical, dignificant i professionalitzant una de les formacions musicals més antigues de tota Mallorca.

Membres de la formació:

Director musical Temp. 24/25: Francesc Amengual

Director musical Temp. 25/26: Antoni Llofriu-Prohens

Coordinador artístic i tècnic: Joan Frontera

Músics:

Joan Luna Frontera (flabiol)

Càndid Trujillo Pons (xeremies)

Catalina Obrador Vaquer (tarota fa)

Catalina Rigo Vaquer (tarota do)

Pere Caselles Gisbert (baixó)

Jaume Roig Martí (percussió)

Nicolau Puig Duran (sacabutx baix)

Marina Mudoy Cordero (trompa natural)

Andrea Díaz Frasquet (bombarda)

Elena Calderón de Luis (tarota do)

Jordi Albertí Alfonso (baixó)

Ángela Ros Hernández (bombarda)

Jaume Blàzquez Bonnín (trompeta natural)

Ferran Martínez de la Torre (percussió)

Vicente Manuel Cascales Mogica (sacabutx tenor)

Vestuari d'inspiració històrica: Tolo Crespí

Agraïments: Josep Rotger, Francesc Vallcaneras, i al musicòleg Xavier Carbonell.