Esperant Godot Samuel Beckett

Què té aquest text críptic, enrevessat, circular, enigmàtic com una mala cosa, que ha captivat i captiva generacions d’espectadors que, sense conèixer-ne res, en saben alguna cosa? Què va fer Beckett per instal·lar a l’inconscient col·lectiu no només una imatge -dos rodamons sota la lluna en un descampat on només hi ha un arbre pelat-, sinó també un argument -aquests dos rodamons esperen algú que mai no arribarà- tan altament improbable com el de Godot? Com pot ser que aquest text, d’una complexitat filosòfica i literària gairebé inabastable, una obra que renuncia d’una manera absoluta a l’acció, on als personatges no els passa res, però res de res, es representi any rere any a escenaris de tot el món? Doncs fixeu-vos: no ho sé. Tinc la sensació que Beckett va aconseguir capturar alguna cosa essencial de la condició humana i la va amagar entre les rèpliques d’Esperant Godot.... Però només és una sensació, i no sé dir-vos massa més. Bé, sí: que el nostre objectiu, de fet, no és trobar les respostes. És tornar-nos a fer, en ple segle XXI, les preguntes (Ferran Utzet, director).

Aquest espectacle compta amb el servei gratuït de ludoteca Principal Menut, per a infants d'entre 3 i 12 anys.
El dissabte 1 de febrer a les 12h, s'organitzarà un vermut col·loqui "[Llegir] a escena" dins el programa Principal Plus!, amb Josep Pedrals, Rafel Gallego i Carlota Oliva. Organitzat per Mallorca Literària.

Una producció de la Sala Beckett.