Només són coses Hermanas Picohueso

Per peresa d'arreglar-la potser voldràs llençar aquella làmpada antiga als fems el dia que es rompi. Òbviament, ja no queda bé amb la decoració de casa teva, però tu no te'n pots desfer perquè és la làmpada que la teva mare tenia al seu escriptori quan tu encara no havies nascut. De fet, no la pots llençar perquè aquest artefacte lumínic és la teva mare, i no t'atreveixes a llençar la teva mare. Així que decideixes guardar-la al fons del traster on mai la tornes a veure. La teva consciència està més tranquil·la perquè no l'has tirada, està en un magatzem, amb altres objectes com ella, en un lloc on, a priori, no li passarà res, excepte que cada vegada la visitaràs menys, i la teva mare, il·luminant cada vegada menys, es rovellarà en aquella nova residència.

 Aquesta obra, a través de persones i objectes, parla de persones maleïdes, objectes miraculosos i polítiques que emboliquen, etiqueten i muden les coses sense posar-hi plàstic de bombolles. Coses i pell es desdibuixen per reflexionar sobre tot allò que perdem, oblidem o deixem morir.

Coproducció del Teatre Principal i Hermanas Picohueso

* Principal Plus! Col·loqui en acabar la funció del divendres 7

Viaje a la pérdida és un viatge a la propietat, la pèrdua i l'esperança. Una sèrie d'objectes perduts, en un intent d'interacció entre una persona que troba l'objecte i el posa en un lloc visible, en un atac d'esperança, i la meva càmera captant un vincle fugaç entre dos desconeguts que probablement mai arriben a trobar-se.