Immunitat Jordi Casanovas

Sis persones que no es coneixen entre elles són convocades a participar en un mostreig demogràfic per millorar la gestió de futures crisis. Les reuneixen en una sala sense poder mantenir contacte amb el món exterior. Els han assignat un nombre i una capseta amb dos polsadors: un de verd i un de vermell. Un sistema d’intel·ligència artificial els farà preguntes relacionades amb la gestió política de la pandèmia de la covid-19 i ells hauran de votar. Hauran de mostrar tot allò que creuen que pensen i allò que encara no saben que pensen. La ràbia i la frustració, acumulades després de tants mesos de restriccions, tragèdies i desgast, aviat afloraran per posar a prova el senzill sistema democràtic que els ha plantejat la computadora: votar sí o votar no.

Com explica el director i autor d'aquest muntatge teatral, un algoritme de caixa negra és aquell en què l’usuari no en pot veure el funcionament intern. De la caixa negra només en coneixem els estímuls o les dades que hi entren i els resultats que en surten. No sabem què ha fet l’algoritme internament per passar d’aquelles dades inicials a aquells resultats finals. Com ens passa amb algoritmes com el de Google, el d’Instagram o el de Netflix, sovint ens costa saber què pensen aquests algoritmes de nosaltres per proposar-nos el que ens acaben proposant.

Però no només un algoritme pot ser una caixa negra, també ho pot ser un cervell o una ment, dins la qual mai podrem acabar de saber què hi passa per respondre a unes situacions d’una determinada manera. O també ho pot ser el funcionament intern de les institucions públiques.

Coproducció del Grec 2022 Festival de Barcelona i La Villarroel