Victoria Lerma

A gran velocidad desferma una tempesta de sentiments que sacseja la nostra realitat i naturalesa salvatge. Ànima transparent i veu ferma. Versos àgils i missatge directe. Experiència i esperança. A gran velocidad podria entendre's com un diari de bord amb pàgines quallades de veritat. Aquí trobaràs ferides obertes i cicatrius provocades, en gran manera, pels capritxos de Cupido; però, també, dards dirigits a una realitat buida que es manifesta a través d'una pantalla freda i insensible.

La mallorquina ha manufacturat un treball sincer i honest on, segurament, trobes llocs comuns en l'imaginari que desenvolupa en els seus textos. Perquè la vida -i, especialment, els seus revessos- ens igualen i aconsegueixen que relativitzem els problemes que aguaiten cada vegada que surt el sol. Victoria Lerma, en aquest cas, mostra les seves preocupacions a cop de cançons confeccionades sense embuts i d'una manera tan elegant i concís que, gairebé, espanta. De fet, el silenci que es genera quan A gran velocidad arriba al seu últim acord és tal que necessitaràs tornar a escoltar el disc novament. Així apreciaràs totes les capes que componen cada lletra, que no es queden en una superficialitat esclarissada.

Les absències s'aborden sense rancor. La nostàlgia aflora amb un halo de gratitud per la felicitat que ha ofert. Els moments difícils es recorden amb la voluntat de millorar i no des del victimisme. I l'alegria per les bondats que es creuen en el nostre camí s'exalta sense recórrer a edulcorants estèrils. El discurs de Victoria Lerma en A gran velocitat manifesta maduresa i exigeix temps. El moment s'ha de degustar amb calma i passió per a gravar-lo a foc i no acudir a una xarxa social per a recordar-ho. Aquesta revolució se serveix d'un contundent minimalisme instrumental que aporta contundència i intimitat. Un joc de contrastos irresistible i valent que defineix a una compositora que ofereix refugi i llum en les seves cançons.

Nacho Álvaro. Radio 3